Ensemble Exclamatio

Les suites de danses barroques estan compostes per danses destinades a fer ballar a cortesans i vilatans. En alguns casos, però, els compositors utilitzaven les danses per donar forma i caràcter a les seves composicions musicals, sense pensar necessàriament que acabessin sent ballades. Malgrat que aquest podria ser el cas de les danses que integren cadascuna de les sis suites per a violoncel sol de J. S. Bach (BWV 1007-1012) -vista la riquesa en ornamentació i virtuosisme instrumental-, el caràcter i el gest de cadascuna d’elles resten intactes. 

Les Suites per a violoncel sol de J. S. Bach representen un dels pilars del repertori violoncel·lístic. Malgrat tot, en general, ser coneixedors del que significava la suite de danses en el context de l’època barroca, massa sovint no es té l’experiència pràctica per conèixer les veritables característiques de cadascuna d’elles, fet que per l’intèrpret suposa un afegit de coherència i lògica musical per a la seva interpretació. 

Aquest és el resultat d’un procés de treball i fruit del qüestionament i hipòtesi des d’un prisma històric tant a escala de dansa com de pràctica instrumental, integrant així mateix, la dimensió del nostre context contemporani. 

La comunió de la interpretació d’aquestes peces tan populars en el context violoncel·lístic entre el violoncel barroc i la dansa barroca per part de dos intèrprets especialitzats en l’estil de la interpretació històrica proposa una vivència musical que cerca l’original i la inherent naturalitat entre el gest musical i visual. La dansa il·lustra el reeiximent original de la música i el conjunt emmena una nova dimensió al delit d’aquesta obra mestra i íntima de Bach.

És aquest motiu el que explica perquè el concert d'avui porti per títol L'enigma Pergolesi, ja que tres de les quatre obres es creien que eren obra de Pergolesi quan, en realitat, només ho és una d'elles. Completa el concert, la Sinfonia al Santo Sepolcro en si menor, RV 169 d'Antonio Vivaldi (1678-1741), una obra localitzada a Torí i que ha fet pensar que podia haver estat destinada per a una capella de la localitat piemontesa de Varallo on, el 1491, s'havia iniciat la construcció d'una rèplica a escala de l'Església del Sant Sepulcre de Jerusalem. No va ser, però, fins a l'any 1728 que la capella es va obrir als fidels i és això el que ha fet pensar que les obres vivaldianes amb el subtítol de «al santo sepolcro» estiguessin destinades per als oficis litúrgics d'aquesta capella.

La traïció, l’engany i la venjança són temes recurrents als llibrets de les òperes del Barroc. La batalla per aconseguir el poder ha estat sempre una realitat de les societats de l’antiguitat; tot i que la lluita pel poder és encara avui en dia una realitat vigent i inqüestionable.

Cèlebres compositors com Vivaldi o Haendel crearen músiques en què personatges com Oronte, Griselda, Serse o Sesto, passen per extrems i contrastats estats d’ànim. Cristina Segura –mezzosoprano catalana formada a Suïssa amb Nathalie Stutzmann– presenta una selecció d’àries d’òpera en què la traïció n’és el fil conductor. Complementen el programa peces instrumentals plenes d’energia i de gran bellesa en què l’Ensemble Exclamatio conduirà als oients de la fúria més extrema a la calma més serena.

La figura femenina ha estat un puntal en la inspiració i creació musical al llarg de la història de la música, des de les muses en la mitologia, a la religió o a fets històrics protagonitzats per dones. Massa sovint, però, ens trobem amb el filtre del compositor-home, per la qual cosa les creacions de les diferents compositores ha estat prou desconegut a excepció de comptades ocasions.

Cristina Segura i Ensemble Exclamatio presenten un programa on la figura femenina pren un rol destacat. El programa combina obres protagonitzades per personatges femenins de rellevància amb obres escrites per compositores de l’època barroca, de les quals en destaquen la coneguda Barbara Strozzi, Francesca Caccini o Isabella Leonarda.

Muovere l’affetto dell’animo era una màxima que els músics i compositors del Seicento prenien com a indissociable en la pràctica musical. I de fet, en tota la història, la música sempre ha estat lligada als sentiments, de l’íntim a l’extravertit, de l’agradable al violent, de la calma a la por, etc. 

Ensemble Exclamatio presenta un programa on les obres de gran bellesa del Seicento de compositors/es com Leonarda, Castello o Pandolfi Mealli dialogaran amb altres de diversos estils musicals, des de melodies de la cultura popular i medievals fins al minimalisme contemporani. Cadascuna d’elles estarà emmarcada a emocions del tot diverses amb la voluntat d’endinsar-se i sacsejar l’ànima de l’oient.

Aquest programa proposa un viatge i un exercici artístic comparatiu entre els més destacats contrapunts de L’Art de la Fuga de JS Bach i una selecció de peces que il·lustren l’evolució de la tècnica del contrapunt entre el Renaixement i la modernitat en diferents països i tradicions d’Europa. Instrumentació: violí, viola, violoncel tenor i violoncel.

Programa on interactuen els impressionants contrapunts de L’art de la fuga amb altres peces musicals basades en la tècnica de composició de l'imitatio en diversos països i èpoques de la història de la música. Bach dialoga amb Palestrina, Frescobaldi, Purcell, Mozart i Shostakovich creant una gran unitat en el fet musical i una experiència sensorial extremadament profunda. 

4 veus/4 instruments: violí, viola, tenor de violí i violoncel. Instruments originals de l’època.

Recorregut musical que il·lustra l’evolució del terme Sonata da chiesa entre els segles XVII i XVIII i de com se’n serviren els diferents compositors. 

El programa discorre des de la Canzona de Frescobaldi –forma musical considerada precursora de la Sonata da chiesa– fins a les sonates de Corelli, a qui se li atorga sovint l’artífex del terme, malgrat que era ja existent de ben abans. 

La música dels corals de Bach –selecció del temps de Pasqua– entrellaçarà les diferents obres per contextualitzar-les en un ambient místic i espiritual, tal com així foren concebudes. 

Com a particularitat, Ensemble Exclamatio presenta aquest programa en el registre de tenor, gesta fàcilment considerada d’atrevida en l’actualitat, però, tal com testimonien alguns tractats i manuscrits de l’època, es tractaria d’una pràctica instrumental habitual i corrent en els músics del barroc.  

El violoncel piccolo (amb el registre de Tenor de violí) dialogarà amb la Viola de gamba i els seus timbres suggeriran i aportaran a cadascuna de les peces sonoritats novadores i encisadores.